Hem de ser divertides les bibliotecàries?

Sembla que no n'hi ha prou d'intentar estar al dia, conèixer l'àmbit temàtic, expressar-se amb correcció, usar termes planers i utilitzar plantilles estàndard. Els blocs de biblioteques ens queden un pèl avorrits 🙁

diversas bibliotecas, o mejor dicho, bibliotecarios voluntaristas con el cuchillo entre los dientes se han lanzado a abrir nuevos blogs de tipo corporativo, la mayoría de los cuales adoptan un tono tremendamente aburrido. (Álvaro Cabezas)


L'Álvaro ens esbronca per la tendència a convertir el bloc en un tauler d'avisos, una llista de noves adquisicions o una selecció de recursos sense prou atractiu. Hi troba a faltar la comunicació amb l'usuari, la "conversa", que es dóna per fet que és l'essència del blog i que considera imprescindible.

No hi estic del tot d'acord. Jo penso com en Javier Leiva que el bloc és un format i una eina que pots usar de diferents maneres. Com a tal eina em sembla adient la seva utilització per difondre recursos i activitats de la biblioteca i no crec que això hagi d'originar grans converses amb els usuaris. Gràcies a l'ús de plataformes amb plantilles populars, la part de disseny i d'usabilitat no ens ha de preocupar excessivament, ni tan sols als que tenim pocs mitjans. Respecte al "to", aquí sí que admeto que ens cal millorar força col·lectivament; qüestió d'anar practicant. Ara bé, encertar-lo depèn no únicament de les habilitats comunicatives de l'emissor sinó també de l'audiència a la qual t'adreces. No cal ser igual de divertit en una secció infantil de la biblioteca pública que a la biblioteca de la facultat de medicina per posar exemples ben diversos.

Álvaro Cabezas, Perspectivas para 2008 en los blogs documentales. Documentación, biblioteconomía e información, 10-1-2008

Pocs dies abans, Honorio Penadés, bibliotecari a la Universidad Carlos III de Madrid i coautor d'un bloc d'animació a la lectura, comentava:

resultan muy difíciles tres cosas:
a) conocer los deseos o gustos de los lectores
b) ofrecer algo que les llame la atención
c) conseguir que relacionen sus deseos o gustos con la oferta de la biblioteca



Y aunque los alumnos de la Universidad no son ya adolescentes, sí que conservan ese punto de transgresión y de rebeldía en actos como la lectura por puro placer, que sólo compartirán con amigos íntimos, pero casi nunca con sus padres, y nunca con el bibliotecario, desde luego.



me gustaría saber, cuando un lector me devuelve una novela en el mostrador de préstamo:

    * si le gustó
    * cuánto tiempo le llevó la lectura
    * cómo encontró el libro en la Biblioteca
    * qué otras cosas espera encontrar
    * y a quién se lo ha dicho (Honorio Penadés)


Sincerament, sense ser transgressora ni rebel, jo tampoc no m'apuntaria a compartir les meves lectures amb la bibliotecària així com així. I no crec en absolut que ens calgui conèixer què agrada a qui i perquè més enllà de dades estadístiques neutres. La temptació d'abusar en l'anàlisi de les dades d'ús serà cada cop més forta i ens cal mantenir molt ferm el principi de respecte a la privacitat. No hi ha cap estudi d'usuaris que justifiqui de trencar-lo. Bé, segur que l'Honorio no proposava pas això, però per si hi hagués algun altre malpensat com jo mateixa, aquí hi deixo la reflexió.

Honorio Penadés, Sobre la promoción de la lectura entre universitarios. SEDIC blog, 4-1-2008

Per acabar un parell de blocs de biblioteques que jo trobo exemplars, tots dos a càrrec de personal de la Universitat de Barcelona:

Bloc de LletresBloc de Dret[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Hem de ser divertides les bibliotecàries?

  1. Daniel Gil diu:

    Bé, el que si que es cert és que en la majoria dels casos, segurament, i és una opinió personal, no acabem de treure tot el suc al format… no l’explotem al 100%… i m’incloc. Dit això, si, que cadascú l’utilitzi com cregui convenient.

  2. Hola gamoia,

    si algo permite el formato blog es esa frecura y dinamismo; lo que yo opino, viendo algunos blogs corporativos, es que no han sabido por lo general adoptar un tono cercano al usuario, hacerlo atractivo, convertirlo en un recurso más de la biblioteca. Tampoco sé muy bien los fines que se persiguen con los blogs de bibliotecas; ¿dar servicio/información a los usuarios de la propia biblioteca, de la institución, de la ciudad, a cualquier usuario de internet, darle visibilidad web a la institución?

    Si son corporativos, ¿por qué no se alojan en el servidor web de la institución,…?

    En fin, algunas preguntas que me hago en el blog, gracias por tomarlo en cuenta para tu post,

    un saludo

  3. dErsu_ diu:

    I hem de ser divertides, les persones? Aquest matí volia deixar-vos aquest comentari, un cop he llegit el vostre post al bloglines, però no se m’obria la vostra pàgina, coses del bloc.cat, suposo. I ara em trobo la vostra amable notícia, i, tot i que em serà difícil, intentaré passar demà per la Central. Gràcies.

  4. mesmarge diu:

    Ostres!, si que us ho preneu en serio això dels blogs a les bibiloteques!. 🙂
    Salut

  5. Tot i el pes que sentim per la responsabilitat que ens anomenis com a un exemple de blocs de biblioteques (junt amb els companys del Bloc de Dret), t’agraïm molt la referència.
    Tu ja has contestat molt bé les qüestions que planteja Álvaro Cabezas, que subscrivim del tot. També creiem que és sa que ens plantegem el com i el per què dels serveis que donem i que intentem millorar-los.

    Nosaltres certament intentem no avorrir massa al personal, la nostra idea era (i és) que fos possible que tots aprenguem alguna cosa (informació d’un recurs, un llibre, una activitat, una notícia…) mitjançant un format més proper i amistós que la pròpia web de la biblioteca, permetent-nos al mateix temps descobrir i estar més visibles a altres entorns per on es mouen els usuaris, els actuals i els potencials.

    Amb el ‘plus’ de tenir sempre obert el canal de comunicació directa, encara que com tu dius, no sentim que pel tipus de contingut que publiquem s’hagin d’originar grans converses amb ellector, sense que això li resti, creiem, interès i/o utilitat al bloc.

    D’alguna manera les reflexions que apuntes ens fan pensar que si les biblioteques no ens haguéssim llençat, ja sigui “amb el ganivet a la boca” o sense, a obrir aquest tipus de blocs, segur que ara sentiríem veus crítiques per aquesta mancança d’iniciatives. Així que per la nostra banda continuarem de moment amb la gratificant tasca d”avorrir’ als nostres lectors, i al mateix temps intentarem aprendre i millorar.

  6. Daniel Gil diu:

    @gamoia: et veig, et veig, amb un mocador al cap, barret de pirata i un ull tapat!! 🙂 i tripulant un vaixell a l’abordatge de les TIC…els nostres usuaris s’espantarien…

  7. Cristina diu:

    passa per la frikitequeria si et va la marxa bibliotecària.

    Mmm, frikitequeria, aquesta és bona, Gamoia, molt bona 😉 Queremos marcha, marcha…queremos…¡marcha! :pppp (necessito dormir més hores, decididament…)

  8. Jacme diu:

    jo encara diria més: divertides i sexis! 😀

    (conyes a banda, estic amb tu, no tots els blocs de biblioteques han de ser obligatòriament divertits)

Els comentaris estan tancats.