Tinc problemes per entrar als apunts.
Provo si publicant-ne un de nou, aquest problema s'arregla.
Disculpeu les molèsties!
NOVA ADREÇA: http://gamoia.wordpress.com/
[@more@]
Tinc problemes per entrar als apunts.
Provo si publicant-ne un de nou, aquest problema s'arregla.
Disculpeu les molèsties!
NOVA ADREÇA: http://gamoia.wordpress.com/
[@more@]
Finalment, aquest desembre passat, s'ha aconseguit aprovar als Estats Units la legislació que obliga als investigadors finançats per fons públics dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) a dipositar els articles resultants dels seus projectes dins PubMed Central, el dipòsit digital dels NIH, que els farà públics i accessibles gratuïtament al cap d'un any de la seva publicació comercial.
Per alguns pot semblar poca cosa, tot un any de carència! Per d'altres és una gran batalla perduda; que no la guerra, que la continuaran amb força!
Per mi, que he seguit l'evolució des del Medline, comercial i inaccessible, passant per Entrez-PubMed, la proposta tombada d'E-Biomed i el naixement de PubMed Central i de PLoS, això és un gran èxit que cal celebrar. I si no ho veieu clar, fixeu-vos en les xifres que es belluguen i en les exclamacions que provoquen.
H.R. 2764: Consolidated Appropriations Act, 2008
Division G, Title II, Section 218
El Director dels NIH requerirà a tots els investigadors finançats pels NIH que dipositin o facin dipositar a PubMed Central de la Biblioteca Nacional de Medicina una versió electrònica final i revisada de llurs manuscrits un cop acceptats per a ser publicats i que seran fets públics no més enllà de 12 mesos després de llur data de publicació. En el benentès que els NIH implementaran la política d'accés públic de manera consistent amb la llei del copyright.
Especificitats
Paràgrafs extrets i traduïts de:
NIH Revised Policy on Enhancing Public Access to Archived Publications Resulting from NIH-Funded Research. Release date: Jan 11, 2008;
Effective Date: April 7, 2008
H.R. 2764: Consolidated Appropriations Act, 2008
Apunt recent sobre el context europeu de l'accés obert a la publicació científica:
Bdig. L'Open Access a Europa (15-2-2008 )
[@more@]
La Comissió Europea ha posat en marxa una nova consulta pública sobre els cànons per còpia privada. El juny de 2006 ja va recollir les opinions de tots els interessats però no va considerar oportú prendre cap mesura a partir dels resultats obtinguts.
Ara vol aprofundir en alguns aspectes i aporta com a document base una descripció i comparació dels diversos sistemes existents en els països europeus. Recordem que un dels principals objectius de la Comissió és l’harmonització del mercat europeu.
La documentació està en anglès. Intento traduir les preguntes més adreçades als consumidors perquè es vegi per on va el qüestionari. Animeu-vos a llegir el document base que és per sucar-hi pa, en especial la Taula A2 de l’Annex 2, "El cas de les impressores".
"Segona petició de comentaris
"Compensació equitativa per actes de còpia privada"
…
F. Preguntes als consumidors
15) Coneixeu les enquestes de consumidors sobre el comportament respecte a la còpia privada, enquestes que s’usen per establir les tarifes dels cànons? Coneixeu les enquestes als consumidors que identifiquen les principals fonts de material copiat de forma privada?
16) Com caldria fer evolucionar els sistemes de compensació per còpia privada per prendre en consideració la convergència de productes en l’electrònica de consum?
G. Doble pagament
17) Quines són les principals dificultats que troben els consumidors quan paguen per baixar-se algun material?
18 ) Caldria adoptar sistemes de llicències per tenir en compte les còpies autoritzades per contracte?
H. Concessió de llicències alternatives
19) Si els detentors dels drets decideixen que llurs obres poden ésser distribuïdes gratuïtament, com caldria tenir en compte aquest fet a l’hora de percebre els cànons per còpia privada?
… "
Si us animeu a participar-hi, el termini és fins el 18 d’abril de 2008.
EC Private copying levies. Stakeholder Consultation 2008
http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/levy_reform/index_en.htm
[@more@]
Aquest any en faig 50 i això, que només hauria de ser significatiu per mi i pel meu cercle familiar, sembla donar-me un caràcter excepcional ja que formo part d'aquest segment minoritari que som les dones majors d'una certa edat i presents a la xarxa.
Ho diuen les estadístiques oficials:
Idescat. Catalunya, 2007:
INE. Catalunya (Espanya), Homes / Dones, 2007:
I ho diuen els conferenciants, de tal manera que quan volen posar un exemple de facilitat en l'ús d'algun estri tecnològic o d'algun servei d'internet recorren regularment a la imatge de la dona gran amb una frase de l'estil "és tan fàcil que la meva mare és capaç de fer-ho". De vegades també hi afegeixen el fill petit o la dona.
Pel que fa a la joventut, no dubto que les proporcions entre connectats i no connectats són força ben repartides. Pel que fa a les persones més grans, la dona va quedar enrere en l'accés a l'educació i difícilment es podrà superar aquest desequilibri que afecta la seva incorporació a l'ús de les TIC.
Des de les biblioteques hem de posar el nostre granet de sorra per intentar-ho i que tothom, tingui l'edat que tingui i sigui del gènere que sigui, pugui gaudir dels avantatges de la xarxa. Amb infraestructura, amb formació personalitzada, amb dinamització i amb recollida d'informació sobre llocs, activitats i aspectes de la xarxa especialment rellevants per a aquest segment de la població.
————————
Altres dones que han tocat el tema de la dona a la xarxa recentment:
Procedència de les estadístiques:
[@more@]
Ara que ja s'han publicat les cròniques sobre l'EbreBloc vull fer la meva contribució agraïnt als organitzadors la bona pensada i l'esforç realitzat en retransmetre'l a través de Twitter.
Ambdues sessions van comptar amb l'acurada transcripció directa de les frases més significatives que vam poder comentar els seguidors.
Això de tuitejar és un embolic monumental perquè tinc la sensació d'estar amb una colla d'amics, fent petar la xerrada i, de cop, m'adono que els meus comentaris estan apareguent a tota pantalla davant d'una audiència plena de desconeguts o en un bloc d'algú que m'està seguint. I que, a més a més, quedaran gravats per a la posteritat en alguna cerca de Google.
Resulta que com que estic sola davant la meva pantalla, llegint o escoltant, em ve de gust d'interactuar amb qui està escrivint i començo a abocar els pensaments que mai se m'hauria acudit de fer públics quan assisteixo a una conferència. Si ni tan sols m'atreveixo a fer preguntes, com hauria d'anar explicant el meu punt de vista!
Buf, costa de pair tants canvis!
I la frase que em va tocar el cor: " La Gamoia és una "ebrenca digital"… al final t'adoptarem"
[Començo a preparar la prova d'integració: repassaré geografia i posaré a punt l'accent. Ai, ai, ai, quina emoció
][@more@]
Daniel Gil i Begonya Ferré seran els conferenciants de la propera Nit a l'àtic dedicada íntegrament a presentar l'oferta de les biblioteques en el nou entorn digital.
Atenció, doncs! A fer endreça general que divendres ens passaran revista i hem de lluir de gala. No passa cada dia que ens deixin explicar-nos fora dels nostres recintes i cal aprofitar l'ocasió que ens brinden els Atictes.
La feta tindrà lloc al Casal d'Amposta, el 8 de febrer, a les 21.30 h. I també serà possible seguir la xerrada a través d'internet connectant-nos a la web de Nits a l'àtic.[@more@]
M'ho he passat pipa. He descobert una de les utilitats del Twitter. He tornat a admirar el poder de la videoconferència.
Ahir i avui, des de casa, un cop la roba a la rentadora i el terra fregat, he pogut assistir a bona part de les jornades catosfèriques que tenien lloc a Granollers. Gràcies a les retransmissions en directe a càrrec d'un equip de la UGT. I a la posada en situació constant d'un parell d'assistents que han obert el compte Catosfera i ens han agregat a un munt de gent.
I no sols he pogut assistir sinó que he pogut participar, donar la meva opinió barrejada entremig de la de noms més o menys coneguts. Totalment increïble fa alguns anys. Estic emocionada. Durarà o és un somni fugisser?
Pels que no heu pogut viure-ho en directe, també hi ha alguns enregistraments i esperem que aviat hi siguin tots. Què més es pot demanar? Ah sí, que s'usi programari lliure a més a més del propietari. Recordem-ho per la propera.
Felicitats i gràcies a tots els organitzadors i col·laboradors![@more@]
Apunts de la jornada:
Genís Roca – Cal deixar d'insistir en la formació introductòria a internet. Ara és l'hora d'aconseguir formar als que manen, empresaris, alts càrrecs polítics, dirigents de tota mena. Aquesta és la prioritat.
Josué Sallent – Els més involucrats en les TIC tenen un discurs elitista. Més de la meitat de la població no en veu la utilitat, quan la veu no sap usar-les i quan aprèn a usar-les, les troba cares. Internet fa més competitu al país. Les mètriques de la societat de la informació són definides pels operadors, per la indústria. ¿Com es ven un intangible a més del 50% de la població que no en sent cap necessitat? Dones, de més de 40 anys i nivell social i educatiu baix. Pla de màrqueting i ús de mètodes publicitaris.
Ignasi Labastida – Estem reproduint processos i esquemes tradicionals. Esmenta els dipòsits institucionals com una moda. No percep un canvi d'actitud, de model.
Rafael Juanatey – L'administració gallega pretén arribar als qui no tenen oportunitats i evitar la desigualtat digital. Ha fet un pla estratègic 2007-2010. Les publicacions de la Dirección Xeral de Promoción Industrial e da Sociedade da Información s'editen amb llicència Creative Commons. A Galícia la prioritat és connectar tot el territori.
Ismael Peña: Els més allunyats, els més desproveïts aprecien millor les oportunitats de les TIC. Hi ha comunitats de pràctiques de països en desenvolupament de les quals hauríem d'aprendre. Els polítics han de tenir visió estratègica i millorar l'educació.
Difondre les TIC a l'època 2.0: nous formats, nous interrogants i noves perspectives. Citilab, Cornellà, 25-1-2008
http://www.cibersociedad.net/actividades/difusio.php?llengua=ca[@more@]
Si no en tens prou amb els usuaris reals i amb les piles de llibres per classificar, si la professió se t'ha convertit en una addicció i no pots esperar fins l'endemà per recomençar, l'equip de les biblioteques de la Universitat Carnegie Mellon et proposa un parell de jocs per matar el cuc.
Carnegie Mellon University Libraries: Library Arcade
[via LibrarianInBlack.net]
[@more@]
Sembla que no n'hi ha prou d'intentar estar al dia, conèixer l'àmbit temàtic, expressar-se amb correcció, usar termes planers i utilitzar plantilles estàndard. Els blocs de biblioteques ens queden un pèl avorrits
L'Álvaro ens esbronca per la tendència a convertir el bloc en un tauler d'avisos, una llista de noves adquisicions o una selecció de recursos sense prou atractiu. Hi troba a faltar la comunicació amb l'usuari, la "conversa", que es dóna per fet que és l'essència del blog i que considera imprescindible.
No hi estic del tot d'acord. Jo penso com en Javier Leiva que el bloc és un format i una eina que pots usar de diferents maneres. Com a tal eina em sembla adient la seva utilització per difondre recursos i activitats de la biblioteca i no crec que això hagi d'originar grans converses amb els usuaris. Gràcies a l'ús de plataformes amb plantilles populars, la part de disseny i d'usabilitat no ens ha de preocupar excessivament, ni tan sols als que tenim pocs mitjans. Respecte al "to", aquí sí que admeto que ens cal millorar força col·lectivament; qüestió d'anar practicant. Ara bé, encertar-lo depèn no únicament de les habilitats comunicatives de l'emissor sinó també de l'audiència a la qual t'adreces. No cal ser igual de divertit en una secció infantil de la biblioteca pública que a la biblioteca de la facultat de medicina per posar exemples ben diversos.
Álvaro Cabezas, Perspectivas para 2008 en los blogs documentales. Documentación, biblioteconomía e información, 10-1-2008
Pocs dies abans, Honorio Penadés, bibliotecari a la Universidad Carlos III de Madrid i coautor d'un bloc d'animació a la lectura, comentava:
Sincerament, sense ser transgressora ni rebel, jo tampoc no m'apuntaria a compartir les meves lectures amb la bibliotecària així com així. I no crec en absolut que ens calgui conèixer què agrada a qui i perquè més enllà de dades estadístiques neutres. La temptació d'abusar en l'anàlisi de les dades d'ús serà cada cop més forta i ens cal mantenir molt ferm el principi de respecte a la privacitat. No hi ha cap estudi d'usuaris que justifiqui de trencar-lo. Bé, segur que l'Honorio no proposava pas això, però per si hi hagués algun altre malpensat com jo mateixa, aquí hi deixo la reflexió.
Honorio Penadés, Sobre la promoción de la lectura entre universitarios. SEDIC blog, 4-1-2008
Per acabar un parell de blocs de biblioteques que jo trobo exemplars, tots dos a càrrec de personal de la Universitat de Barcelona:
Bloc de Lletres — Bloc de Dret[@more@]